divendres, 14 d’octubre de 2016

Hamlet canalla, un text excel·lent, una posada en escena minimalista i cuidada, una interpretació magistral

Com passa amb les obres literàries de qualitat, els protagonistes creixen amb el relat i cobren vida per al lector. Si parlem de teatre, a més a més, la materialització del personatge, per part d'un actor o actriu, li proporciona un cos, un físic, una energia que, quan es fa bé, el fan créixer encara més als ulls de l'espectador; sembla com si l'ànima, que ja havíem descobert al text, prenguera força per enganxar al públic amb l'art de la paraula, amb la vitalitat del relat, amb la vilesa o gentilesa del personatge.


De tant en tant, algun d'aquests personatges traspassa la barrera de la quarta paret i la del text per esdevenir un arquetip independent de l'obra a la qual pertany. Hamlet és un d'aquests personatges que, més enllà de la creació de William Shakespeare, ha esdevingut un mite. I aquest és el punt de partida, amb un text formidable, de l'obra de Manolo Molins que ens aporta l'essencial del Hamlet de Shakespeare i fa que el seu personatge transcendisca la barrera del temps per criticar allò que troba indecent del seu món i de l'actual (la corrupció del poder, el masclisme, les formes del teatre, el mal govern). Hamlet lluita, des de les pròpies contradiccions i a la seua particular manera, contra les injustícies del nostre temps i ens va mostrant els clarobscurs del personatge, les múltiples arestes que el conformen.
La direcció de Joan Peris i les aportacions escenogràfiques de Pilar Almeria parteixen de la simplicitat d'una escenografia rectangular, nua i disposada a la manera del teatre renaixentista isabel·lí (on l'escenari se situava en el centre de la sala i el espectadors al seu voltant). Aquesta idea reforça al valor mitològic del personatge i destaca la força de la paraula i la mesura amb què els actors defensen un text difícil on els canvis de personatge i registre són importants. A més a més, en disposar l'espai inferior de l'entaulat com a magatzem, l'espectador és conscient en tot moment del contrast entre el temps de la representació dramàtica pròpiament i el de la preparació de l'actor que representarà, en cadascuna de les escenes en què es divideix l'obra, els diferents personatges que també formen part de l'obra original de Shakespeare (l'espectre del pare; Ofèlia; Gertrudis, la mare; i Horaci). Contribueixen igualment al seu aspecte minimalista, però molt efectista, el treball de vestuari d'Isabel Requena i la il·luminació de Toni Sancho.


El Hamlet canalla que s'ha estrenat avui al teatre Micalet de València ha comptat, a més, amb l'aportació de dos grans actors valencians, Josep Manuel Casany i Ximo Solano, que li han proporcionat l'ànima al mite. Malgrat les dificultats que comporta no disposar del teatre a la italiana: auditives (parlar d'esquena a una part dels espectadors) i representatives (haver de donar la cara als espectadors que estan situats pels quatre costats de l'escenari), el treball dels actors és excepcional i contribueix a donar transcendència a una obra que, esperem, puga ser vista en molts més teatres perquè el text, la direcció, el muntatge i el seu treball s'ho mereixen i l'espectador en gaudirà molt i intel·lectualment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada