Bon Nadal

Plaça de l'Ajuntament de València (2016)

Two ladies or not two ladies

De nou tenim la sort de comptar a València amb una obra divertida i brillant on Noèlia Pérez i Josep Zapater s'ho passen la mar de bé i fan que la pròpia diversió traspasse la barrera de l'escenari i arribe al públic. Aquests dos actors, amb la seua comèdia gamberra i unes veus prodigioses, creuen sovint el terreny del que es considera masculí o femení i ens dibuixen dos personatges interessants del món del musical de la nit valenciana.

La música i les cançons són interpretades en directe per Noèlia i Josep que, amb les lletres i la presentació de cada número musical, de forma irònica o tendra, despullen les seues emocions i mostren les entranyes de dos éssers ben particulars que podrien ser capaços de sacrificar-ho tot l'un per l'altre.

En Two Ladies or Not Two Ladies, a la manera del millor cabaret de Bertol Brecht, el món interior de la diva i del músic que l'acompanya cada dia aniran aflorant davant el públic, des del més reprimit silenci, per descobrir a l'espectador l'ànima, els desigs i les emocions més callades. 

L'espectacle estarà al Teatre Micalet de València des del 22 de desembre al 8 de gener. No us el perdeu i repetiu si ja l'heu vista perquè en aquesta ocasió, a més, presenta novetats gràcies també a la col·laboració de Rodolf Sirera i de Carles Alfaro.

 

Odisseu al Teatre Micalet de València

Amb un muntatge intel·ligent i senzill en què uns plàstics es transformen en el velam d'un vaixell, en les cortines d'un palau o en el refugi d'un fugitiu, el muntatge cobra interés per veure com es planteja el problema dels refugiats i l'èxode d'unes persones que fugen d'una guerra i busquen asil en terres més tranquil·les.

Sovint, com és el cas que planteja l'obra, algun membre de la família comença l'itinerari i la resta de la família roman a prop de la frontera per poder ser rescatats més tard, quan el primer consolide el seu destí, el seu estat de refugiat. El valor que destaca el muntatge és el suport que no deuen negar els déus (llegiu els europeus) a qui demana ajuda en arribar a les seues terres. Qualsevol foraster té dret a ser tractat com a hoste.

Aquest relat, que obre i tanca l'obra amb lluïment per part de l'actor Jordi Ballester, es veu més apagat quan el refugiat narra a l'espectador un resum apressat de l'Odissea. El personatge fa gala de l'ofici a què es dedicava, però el treball de l'actor, malgrat la força amb què representa algunes accions de la pròpia Odissea, sembla quedar un tant apagat en aquest procés, com si es tractara d'un monòleg aprés, d'un treball rutinari que ha repetit milers de vegades davant dels turistes.

 

Potser aquest passatge de la representació arrossega el pes didàctic o escolar amb què va nàixer l'obra: mostrar qui era Odisseu i quines van ser les seues desventures des de la fugida de Troia fins al retorn a la seua llar. És en aquesta part on, al meu parer, queda pobra la defensa d'un actor que narra més que interpreta. Per sort, l'obra torna a cobrar verisme quan aquest aspecte se sobreposa i el pes de la història torna a enllaçar la idea d'una mar comuna, d'una història relacionada, d'un camí ple d'entrebancs que hui veu com milers de persones es juguen la vida de manera semblant a com ho feren els hòmens que acompanyaven Odisseu per aconseguir el gran desig de llibertat, encara que siga a força de cobrar-se vides mentre creix la indiferència i l'estat policial europeu.

Un text per recobrar el debat sobre la hipocresia europea quan no es tracta tant de parlar de refugiats com d'aplicar la solidaritat necessària a persones innocents.

Tria la teua opció i prepara't per a gaudir al Teatre Micalet de València!

Sota la direcció de Sergio Villanueva, dimecres 7 de desembre s'estrena al Teatre Micalet l'obra Odisseu, representada per Jordi Ballester i la Companyia La Manflota.

 L'obra, que ja va ser representada els darrers 23 i 24 de novembre dins de la Campanya de teatre escolar, presenta un monòleg, basat en l’Odissea.

 El text va acompanyat de projeccions sobre el llarg viatge dels refugiats per la Mediterrània Occidental i ens mostra la proximitat d'un i d'altre èxodes.

El monòleg dit per Jordi Ballester ens fa comprendre l'actualitat de l'obra d'Homer i les contrarietats que s'esdevenen hui en dia a la nostra mar.

Funcions:
Dimecres 7, dijous 8 i divendres 9 de desembre a les 20.30h.
Dissabte 10 de desembre i diumenge 11 no hi haurà funció.
Dijous 15 i divendres 16 de desembre a les 20.30h.
Dissabte 17 i diumenge 18 de desembre a les 19h.

La quinzena, a més a més, ve carregada amb estrenes com:

 - L'espectacle de màgia MIRACLES, A LOURDES el 10 de desembre i el 4 de gener a les 19h.

 - L'espectacle musical PLAERDEMAVIDA ENSEMBLE presenta AZULÃO, diumenge 11 de desembre a les 19h

 - L'espectacle teatral ELS MOTS I LA COSA amb Ricard Borràs i Elena Barbero, dilluns 12 de desembre a les 20.30h

Tria la teua opció i prepara't per a gaudir!

Barcelona escenari: Cerca de tu casa

Cicle de cinema Barcelona Escenari: Cerca de tu casa, d'Eduard Cortés

Entrada lliure

Lloc: a la sala d'actes de l'Octubre CCC
Data: dimecres, 30 de novembre
Hora: 19.00h
Projecció presentada per Loris Omedes (productor).

Sinopsi: Pel·lícula musical sobre els desnonaments a Espanya amb motiu de la crisi econòmica. Després de perdre sa casa per no poder pagar-la, un jove matrimoni, amb una filla de 10 anys, es muda a casa dels pares d’ella, però aquest pis també es veurà amenaçat pel banc, ja que havia servit com aval de la hipoteca de la filla. 

Títol: Cerca de tu casa
Premi a la millor banda sonora en el Festival de Màlaga de 2016
Direcció: Eduard Cortés (2016)
Guió: Eduard Cortés i Piti Español
Música: Sílvia Pérez Cruz
Fotografia: David Omedes
Repartiment: Sílvia Pérez Cruz, Oriol Vila, Lluís Homar, Adriana Ozores, Ivan Massagué, Iván Benet, Manuel Morón
Producció: Bausan Films / Televisió de Catalunya (TV3) / Televisión Española (TVE)
Durada: 93’
________________________

Cicle organitzat per l'Octubre Centre de Cultura Contemporània amb el patrocini de l'Institut de Cultura de Barcelona
Direcció del cicle: Antonio Llorens

Una nit lluïda, uns premis desitjats

Novament l'equip que forma l'editorial Bromera ha fet gala d'organització i saber fer en l'acte de lliurament dels premis que s'atorguen cada tardor i ens ha brindat una nit d'emocions. Enguany, a més, s'han respectat els temps i la celebració acabà a una hora prudent, cosa sempre d'agrair.

Eugeni i Las Reinas Magas han sigut els encarregats d'aportar un espectacle entretingut basat en acudits i en versions de cançons, interpretades amb una forta càrrega irònica, picardiosa i humorística. Un moment especial va ser quan, en format vídeo, l'humorista de Sueca va fer una paròdia representant Joan Fuster des d'allà on està ara, 'més enllà de Cullera'...

Amb els amics d'1entretants, durant la vetllada, hem compartit comentaris i twitts, hem fet travesses sobre qui podrien ser el premiats o quins títols ens cridaven més l'atenció. Entre conversa i conversa, els tres primers premis lliurats ja es coneixien perquè, com cada any, s'havien fet públics anteriorment. Així, abans de començar el sopar, rebien els guardons Marta Buchaca, la guardonada amb l’XI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira, per Una família normal; Silvestre Vilaplana, que enguany ha merescut el XXI Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, per Els colors de l’arc de Sant Martí, i Carles Cano, guardonat amb el XXI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, per El desbaratat conte dels fesols màgics.

Després del sopar es lliuraren la resta de premis. Com ja s'acostuma, el darrer va ser el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira, atorgat a Lluís-Anton Baulenas per l'obra Amics per sempre, on el personatge principal torna a la Barcelona olímpica (d'ací l'eslògan solidari que dóna títol a la novel·la) i en fa una denúncia de la passivitat dels governs i de les institucions internacionals davant de la guerra de l’antiga Iugoslàvia.

Anteriorment s'havien lliurat el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General a Andreu Escrivà per Encara no és tard, una anàlisi sobre les claus per entendre i aturar el canvi climàtic; el XVIII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta a Jaume Subirana per Cafarnaüm, un calaix de sastre amb relats que ens demostren que es pot fer bona literatura amb l'assaig; l’XI Premi de Poesia Ibn Jafadja a Eva Baltasar per Neutre. El I Premi Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat Consorci Ribera i Valldigna, en reconeixement de la tasca dels il·lustradors i del treball d'Enric Solbes, el rebé Toni Cabo per Nanuq.

L'il·lustrador valencià guanyà el premi amb un àlbum infantil que promou el gust per la lectura i l’adquisició de valors ètics i socials, amb un èmfasi especial en el respecte al medi ambient.

Estarem atents a l'aparició de la nova fornada de llibres on la solidaritat, el respecte a les diferències, la crítica, la defensa de la natura... estan ben presents a jutjar pels parlaments dels guardonats.

Felicitats Bromera!

PROGRAMACIÓ DEL FESTIVAL CINEMA CIUTADÀ COMPROMÉS

Ens arriba la següent informació que volem compartir per si és del vostre interés.

SETMANA DEL 7 al 13  DE NOVEMBRE

 Si vols reservar la teua butaca i rebre informació de totes les activitats del Festival i d’ACICOM, posa les teues dades al formulari:  https://goo.gl/v2RsBL

_______________________________________

També et pots baixar la informació en format pdf ací.

Programació anterior

Programació posterior

Cronograma del festival

Jocs de lògica

Pòrcia, la protagonista de El mercader de Venècia de William Shakespeare, és obligada per son pare a casar-se amb aquell pretendent que, entre tres cofres (un d'or, altre de plata i l'altre de plom), tria aquell que conté el seu retrat.

Pòrcia fa gravar sobre els cofres les següents inscripcions per poder casar-se amb el seu estimat, que és el més intel·ligent dels pretendents.

 La inscripció del cofre d'or és: El retrat està en aquest cofre.
 La inscripció del cofre de plata és: El retrat no està en aquest cofre.
 La inscripció del cofre de plom és: El retrat no està en el cofre d'or.

Pòrcia explica als pretendents que solament una de les afirmacions és certa.

Quin dels cofres conté el retrat de Pòrcia?

Si vols conèixer la solució, en el següent enllaç hi ha un altre resum de l'argument de l'obra que explica quin és el desenllaç resultant d'aquest enigma.

Quijote, un clàssic de Bambalina compleix 25 anys

El Teatre Micalet ens permet tonar a veure aquesta obra, peça important en la trajectòria del grup Bambalina. S'hi representarà entre el 10 i el 13 de novembre. Mireu-vos les agendes i reserveu les entrades si encara no l'heu vista; estic segur que us sorprendrà tant als menuts com als adults de la casa. I, si ja l'heu vista en una altra ocasió, no us caldrà la publicitat, el record en serà prou per animar-vos a repetir i veure què ha canviat en aquests 25 anys.

Quijote, una obra representada en més de 40 països i 88 ciutats de mig món, ha esdevingut un clàssic en el repertori de Bambalina. Enguany compleix 25 anys i està prop ja de les 500 representacions. 

A partir del clàssic literari que conté els valors essencials d’una gran obra, Bambalina Teatre Practicable ha connectat l’obra de Cervantes amb un públic actual, atenent a una estètica contemporània. El secret de Quijote no està en les paraules sinó en els gestos, tant dels actors com dels titelles. 

Espectadors de totes les edats, religions, gènere, formació i condició social han aplaudit aquest Quijote amb el mateix entusiasme, arravatats per temes universals com la bogeria, l’amistat o l’amor; comportaments humans presents en totes les cultures.

Premis Octubre

València, del 26 al 29 d'octubre de 2016

Acció Cultural del País Valencià (ACPV), amb la col·laboració d’altres associacions i institucions organitza la Setmana dels Premis Octubre.

Tots els congressos tindran lloc a l'Octubre CCC.

Podeu descarregar-vos el programa des d'aquest enllaç.

Per als més menuts: Lil·liput per la Companyia l'Horta Teatre

El proper diumenge, 23 d’octubre, a les 18 h. la Companyia l'Horta Teatre representa Lil·liput.

Lil·liput és un conte senzill i poètic, un univers sonor que es va construint a mesura que avança l'obra i es barreja la música en viu amb les aportacions puntuals del públic més xicotet. Entre uns i altres es va fabricant un calidoscopi d’imatges i sonoritats que estimulen els sentits i fan viatjar els públic al particular Lil·liput construït per la Companyia l'Horta Teatre. 

Un món diminut, molt especial i que, en molts aspectes, és reflex del dels adults. 

Duració aproximada: 50 minuts

I, si sou Amic o Amiga d’Escola Valenciana, aprofita't de la promoció especial d'un 17% de descompte.

Bob Dylan guanya el premi Nobel

Les lletres de les cançons de Bob Dylan (Robert Allen Zimmerman) i la seua fama li han fet guanyar el Nobel. En la seua ja llarga carrera discogràfica (1962-2016) ha escrit gairebé 400 cançons, entre les quals hi ha el disc 'Tempest', inspirat en William Shakespeare, que el fan mereixedor d'aquest controvertit premi.

 

Mor l'incansable Dario Fo, un home valent, un animal de teatre

El dramaturg i actor italià Dario Fo, premi Nobel de literatura del 1997, ha mort als 90 anys. Havia escrit quasi un centenar d'obres de teatre (algunes d'elles representades per ell i per l'actriu Franca Rame, la seua esposa). Aquest lluitador de la cultura tenia un fort compromís polític que es manifestava en les seues obres a través de la sàtira contra el poder polític i religiós i ho feia amb un gran sentit de l'humor. DEP.

 

Divendres estrena: al teatre Micalet Hamlet canalla

Informació del teatre Micalet

El divendres 14 d'octubre estrenen HAMLET CANALLA, la primera coproducció de la Companyia Teatre Micalet amb l'Institut Valencià de Cultura. Una nova visió del mite de Hamlet escrita per Manuel Molins, dirigida per Joan Peris i amb dos grans actors de l'escena valenciana: Josep Manel Casany i Ximo Solano. Un pols interpretatiu que pretén regirar la visió d'un dels personatges teatrals més grans de la història.

Les entrades es poden comprar en taquilla i també al web del Micalet a 10€ per als dies 15, 19, 20, 26 i 27 d'octubre.

El dimarts, 18 d'octubre, a les 19:30h, en directe al Teatre Micalet (entrada lliure) es podrà contemplar el judici contra Hamlet Canalla amb Joaquim Bosch, portaveu de Jutges per a la Democràcia -associació que agrupa als magistrats progressistes. Aquest serà un interessant debat-conferència, que han titulat "CORRUPCIÓ", entre el jutge valencià i Manuel Molins, autor de l'obra. A més, els assistents rebran un descompte que podran bescanviar a la taquilla per adquirir una entrada de l'obra a només 10€, i que serà vàlid per a les funcions dels dies 19, 20, 22 i 23 d'octubre. Si voleu assistir al debat podeu confirmar-los la vostra assistència a reserves@teatremicalet.org amb el vostre nom i cognoms.

La sala L'Horta enceta una nova temporada teatral

Diumenges de teatre familiar en la nova temporada de la sala L'Horta a partir del proper 9 d'octubre. 

Les obres giren al voltant d'obres clàssiques reinventades, històries tendres i humanes, viatges que desperten la imaginació i estimulen els sentits. És més, enguany, a més a més, s’afegeix una nova proposta d’espectacle per a bebés a partir de 6 mesos que segur despertarà la curiositat dels pares que vulguen estimular els fills des de menuts. 

Per començar, el 9 d’octubre, a les 18,00h. la companyia Escenoart hi estrenarà “El Pessic de l’Amor”.

Mostra viva del mediterrani

Del 6 al 18 d'octubre hi haurà la quarta edició de la Mostra Viva del Mediterrani.

Es tracta d'una Mostra que supera els tres anys de resistència a la penúria cultural i afronta un procés de transició cap a la consolidació d'una fita que va fent de València un lloc de trobada de les cultures de la Mediterrània. Cinema, literatura, art, música, debats, escena... amb activitats a tota la ciutat de València: l'Octubre CCC, La Nau, Palau de la Música, MuVIM, Biblioteca Valenciana, IVAM, la Filmoteca... A l'Octubre, centre de Cultura es realitzaran projeccions de cinema totes les vesprades des del 8 fins al 16 d'octubre i, al mateix temps, es podran visitar dues exposicions que s'inauguraran el dijous 6 d'octubre a les 20.00h: - Mediterrani: mar de murs (fins al 30 d'octubre) - De València a Gaza, fotografies de David Segarra (fins el 16 d'octubre) La Mostra està organitzada per l'associació Mostra Viva del Mediterrani, el centre cultural La Nau i la Fundació Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes del Mediterrani, i compta amb el patrocini institucional de la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i l'Ajuntament de València. Vegeu programació.

Si les sales no programen en valencià...

Escola Valenciana obsequiarà amb un llibre a tots els assistents.

Les entrades ja estan disponibles a la botiga dels Ocine i tenen un preu especial de 6€.

Sinopsi: Una xiqueta es fa amiga del seu veí, un ancià aviador i excèntric, que temps enrere va conéixer el Petit Príncep. Aquest home major comparteix amb la xiqueta l’exploració de l’univers extraordinari del Petit Príncep, on tot és possible si saps comunicar-te amb el llenguatge universal del cor. Així comença un bonic viatge exterior i interior, en el qual les relacions humanes són el més important.

Tràiler: ‘El Petit Príncep’

____________________________________________

Si les sales de cinema no programen pel·lícules en valencià, ens calen moltes més iniciatives, com la d'Escola Valenciana, perquè el públic s'acostume a veure les pel·lícules en la nostra llengua. Com en anys anteriors, Escola Valenciana projectarà una pel·lícula en valencià. Enguany serà ‘El Petit Príncep’ i l'esdeveniment tindrà lloc el proper dijous 6 d’octubre a les 19’30 hores als cinemes Ocine del Centre comercial Aqua. Un any més, l’entitat cívica ha volgut comptar amb un audiovisual que «destaca tant pel missatge que s’amaga darrere de la trama com per l’original estètica de l’audiovisual, la tendresa de les relacions humanes que s’estableixen, així com el món filosòfic que hi planteja», en paraules de Laura Font, la coordinadora del programa ‘Cinema d’Escola Valenciana’.

Només es pot veure amb el cor. «Tot allò que és essencial i resulta invisible als ulls». Aquesta frase amb un significat tan poètic es pot llegir a El Petit Príncep, una de les obres més llegides arreu del món d’Antoine de Saint-Exupéry, que el director Mark Osborne ha adaptat a la gran pantalla. Osborne, que en 2008 presentà la divertida pel·lícula d’animació Kung Fu Panda dels estudis Dreamworks Animation, en aquesta ocasió ha combinat les tècniques de l'stop-motion i els dibuixos animats per crear una narrativa àgil en un context pintoresc.

Federico García Lorca, en el record

Omega (1996) és un gran disc del cantant de flamenco Enrique Morente en col·laboració amb el grup de rock Lagartija Nick. El disc és un homenatge a Federico García Lorca i al cantautor canadenc Leonard Cohen. En el disc van col·laborar altres artistes com Vicente Amigo, Tomatito, Estrella Morente, Isidro Muñoz o Cañizares. El disc conté la cançó "Pequeño vals vienés", del poemari Poeta en Nueva York (1929-1930), del qual hi ha una versió del propi Leonard Cohen i que també inclou Morente en el disc enllaçat. La banda sonora de la pel·lícula La novia (2015), dirigida per Paula Ortiz, conté una versió interessant interpretada per Pachi García.

Siga aquest el record dedicat al poeta de Granada, hui que es compleixen vuitanta anys del seu assassinat, la versió cantada per Sílvia Pérez Cruz.

En Viena hay diez muchachas,
un hombro donde solloza la muerte
y un bosque de palomas disecadas.
Hay un fragmento de la mañana
en el museo de la escarcha.
Hay un salón con mil ventanas.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals con la boca cerrada.

Este vals, este vals, este vals,
de sí, de muerte y de coñac
que moja su cola en el mar.

Te quiero, te quiero, te quiero,
con la butaca y el libro muerto,
por el melancólico pasillo,
en el oscuro desván del lirio,
en nuestra cama de la luna
y en la danza que sueña la tortuga.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals de quebrada cintura.

En Viena hay cuatro espejos
donde juegan tu boca y los ecos.
Hay una muerte para piano
que pinta de azul a los muchachos.
Hay mendigos por los tejados.
Hay frescas guirnaldas de llanto.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals que se muere en mis brazos.

Porque te quiero, te quiero, amor mío,
en el desván donde juegan los niños,
soñando viejas luces de Hungría
por los rumores de la tarde tibia,
viendo ovejas y lirios de nieve
por el silencio oscuro de tu frente.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals del "Te quiero siempre".

En Viena bailaré contigo
con un disfraz que tenga
cabeza de río.
¡Mira qué orilla tengo de jacintos!
Dejaré mi boca entre tus piernas,
mi alma en fotografías y azucenas,
y en las ondas oscuras de tu andar
quiero, amor mío, amor mío, dejar,
violín y sepulcro, las cintas del vals.

  Federico García Lorca: Poeta en Nueva York

CDN: presentació de la nova temporada teatral

Avui es posen a la venda les entrades de la nova temporada teatral.

Per a més informació, visita la pàgina del CDN